He vist a TV3 el capítol dedicat a la "Detenció
dels 113 de l'Assemblea de Catalunya" de la sèrie documental
"Dies de transició" dirigida per Francesc Escribano.
Quina manera més banal, desorientadora i anecdòtica d'explicar l'historia de
Catalunya !!!.
Se'n va convidar, en el seu moment, a participar en la filmació del capítol,
però per raons d'agenda meva i de salut, no vaig poder anar a Barcelona per
filmar la meva participació. Per tant la crítica del capítol no és per no
ser-hi, perquè m'hi varen convidar. La crítica és perquè com a peça
periodística documental de televisió és molt i molt dolenta.
Que hagin d'ésser trenta minuts documentals per a tothom, com espectacle i feta
per a televisió, sense ésser una classe magistral acadèmica, no treu que hagi
d'ésser un confús documental de "batalletes". D'altres
vegades TV3 l'ha encertada, aquesta no. I en aquest capítol, ni de lluny, han
aconseguit el que havien publicitat com objectius de la sèrie, que recordem-ho,
era: "...Pensada com a sèrie de "prime time", "Dies de
transició" és una sèrie allunyada de la nostàlgia i l'encarcarament, amb
la pretensió d'atreure i potser sorprendre- el públic més jove, que ni va viure
aquells anys directament ni ha tingut l'oportunitat d'estudiar-los en els
llibres de text...".
A més hi ha errors històrics, silencis històrics i una falta d'estudi de documentació
que m'emprenya molt. Si Escribano havia dit que per la sèrie havia tingut
dificultats per accedir als arxius, sobretot els policíacs, no ha tingut cap
restricció per arribar als 113 protagonistes vius, i a la documentació dels
antifranquistes avui existents. Però sembla com sinó els hagués entès.
No explicar que l'Assemblea de Catalunya surt de la Coordinadora de Forces
Polítiques de Catalunya és mentir. Dir que l'Assemblea era la primera
plataforma unitària antifranquista és fals. Serà primera, com a plataforma de
mobilitzacions populars amb polítics i societat civil, àmpliament
descentralitzada per tot Catalunya. De tot això res de res en el documental.
Sembla una Assemblea barcelonina!.
La caiguda dels 113 fou l'octubre del 1973 i la constitució de l'Assemblea el
novembre del 1971, en la dinàmica de l'assemblea varen passar múltiples coses
durant aquest període, que podien haver il·lustrat visualment el capítol, res
de res. Amunt i avall de l'historia en altres períodes i esdeveniments que
desorientaven. Penso que només aquells que sabien de que anava, ho podien
entendre. Resum: un mal guió de capítol.
A nivell personal, hi ha sortit dos familiars meus dels quatre implicats, per
tant no em puc queixar. Fins i tot el meu pare, llegeix en pantalla el perillós
diari que escrivia durant la clandestinitat. Però hi ha dades confoses,
sobretot les referides a la meva sortida de la presó.
El dia que vegi l'editor Xavier Folch, que diu que tothom va passà per
comissaria sense tocar-los, li preguntaré si li puc donar un cop de màquina
d'escriure com en fotien a mi la policia, a veure si li fa o no mal. En aquesta
agafada hi va haver molta merda interna entre nosaltres, que ni tan sols s'ha
explicat civilitzadament per clarificar, fins i tot fent-ho amagant discrepàncies
crues i molestes, però fent-ho.
Jo vaig ésser l'últim de sortir de la presó dels 113. La dreta, va paga multes
i no hi va estar ni una setmana, els altres molts més mesos. El meu pare que
surt el reportatge s'equivoca en el dia que diu que vaig sortir.
Bé, Etc, etc... perquè fins i tot desprès de 33 anys hi ha gent, com el Gutiérrez
-el Guti- que en el reportatge, segueix deixant-se de citar "el dret a
l'autodeterminació" que apareixen en els punts reivindicatius de
l'Assemblea de Catalunya, quan els exposa davant la càmera. Els del PSUC
segueixen igual. D'aquesta corda n'han sortit set convidats al capítol. I els
independentistes?. Malgrat tot el Guti hauria d'haver tingut més protagonisme,
és de justícia històrica.
Aquest estil d'explicar histories individuals quan també era una història
coral, ha fet perdre coses de pes en l'explicació del període de la tancada
dels 113, com les proves falses posades a les bosses de la gent per la policia
durant la detenció, el comitè polític de negociació la nit de la mort de
Carrero, la coincidència a la presó amb altres presos polítics, la relació amb
Puig Antich a la presó i el mal rollo dels comunistes amb ell
etc etc. És incongruent haver fet un primer capítol de la sèrie, i en el segon
capítol que hi ha un nexe d'unió de les dues històries, no es digui.
Simplement una producció del departament de Nous formats de TV3 pot funcionar
en programes com "Ciutadans" o "Veterinaris" o
"Bellvitge Hospital·, però no funciona com a peça històrica, encara que no
es vulgui seguir els patrons del documental històric, no potser que sigui un
frivolització com hem vist en aquest capítol.
Algú encara ha de filmar EL documental de l'Assemblea de Catalunya, perquè el
que he vist no n'és, ni una aproximació.
Per acabar: hòstia!!!, Vàrem estar a la presó, perquè un guió de TV3 parlant de
l'Assemblea de Catalunya, utilitzi un llenguatge espanyolista en la seva
narració?. Com els guionistes i la gent de TV3 parla d'espais nacionals
referits a Espanya, espais regionals referits a Catalunya?. Catalunya és una
nació!, i el llenguatge i la terminologia pot validar això o seguir el discurs
del nacionalisme espanyol com del PP. Doncs, el llenguatge d'aquest capítol
està en aquesta línia, d'altra banda res d'estranyar, perquè és norma a TV3, i
ningú li dona cal valor. En la narració de "Veterinaris" potser no té
valor - que jo crec que el té -, però en el context de la sèrie, és del tot
imprescindible tenir cura del llenguatge. Ni que sigui per respecte als
lluitadors antifranquistes.
El meu fill Marc, m'ha dit via Messenger dues coses interessants: "...un
cop mes segueixo reiterant-me en què no sé res de tu..." "...I veig
que hauré d'esperar que tinguis 75 anys i decideixis escriure un llibre per
saber coses de tu...". És que mai li havia explicat l'historia
dels 113 de l'Assemblea. I també ha opinat: "... semblen històries
d'un fet que tothom coneix, i no és així..." "...no queda clar tot
plegat...".